Les claus de sol de les estacions: els solsticis i els equinoccis

La notte durava venti secondi, e venti secondi il GNAC. Així comença un dels contes del gran escriptor Italo Calvino a la novel·la Marcovaldo ovvero Le stagioni in città. Marcovaldo i la seva família només podien contemplar la Lluna i les estrelles durant vint segons. Després s’encenien durant uns altres vint segons unes lletres intermitents amb llums de neó d’un escrit publicitari, de la marca imaginària SPAAK-COGNAC, que entreveien entre els edificis de la gran ciutat.

Calvino juga en aquesta novel·la amb la persecució de petits espais de natura durant les estacions de l’any a una ciutat. Com la d’en Marcovaldo, milions de famílies que habiten en grans metròpolis no poden experimentar plenament els canvis estacionals de la natura. Alguns, com el protagonista del conte, alleugereixen la fatiga de viure dins la ciutat amb alguns moments intermitents i deslluïts de natura. D’altres, hi viuen totalment d’esquena.

Però aquesta ignorància de la natura va més enllà de les ciutats. Va associada al model de vida que portem, especialment en el món occidental. L’arbrat en escocells, els coloms i els enciams plastificats són per a molts la màxima esplendor de natura que mai hagin vist. Potser no enyoren l’olor i el gust d’un tomàquet madurat i collit de la tomaquera perquè no l’han tastat mai. No han conegut el silenci de la mar després de la tempesta ni les agitades nits d’hivern quan bufa tramuntana. No ho coneixen. I el desconeixement i la ignorància són com una bena als ulls que no deixa estimar la natura. I per a estimar, has de sentir.

A les ciutats, les estacions i els elements de la natura només es poden apreciar de forma intermitent i deslluïda, com aquesta lluna creixent entre les dues torres de Bolonya.

Hem pensat que ens podíem independitzar de la natura i que érem una espècie que podia amb tot. Però formem part de la natura i per tant, no en podem sortir. I aquells qui l’hem estudiada o la coneixem de prop podem afirmar que allunyar-se’n i burlar el seu funcionament només farà que dur a una accelerada crisi climàtica sense precedents. Sense anar més lluny, la gran patacada que ens hem endut amb el coronavirus ens ha de fer reflexionar dels nostres impactes a la natura i de la nostra feblesa com a humans a qui hem de donar gràcies perquè és la que ens recorda que només som una espècie més de la biosfera.

L’atrafegada vida que portem com a societat fa que al nostre dia a dia no tinguem present que formem part d’un gran ecosistema que és la Terra. Un planeta molt especial que forma part del sistema solar i d’una galàxia. I d’una natura que es regeix de forma cíclica i amb ritmes constants en què el Sol i la Lluna marquen el compàs.

I tot ballant girem. Voglio vederti danzare! cantava Franco Battiato, un dels grans de la música italiana que ens va deixar el mes passat. Gràcies Battiato per ajudar-nos a trobar el nostre centro di gravità permanente. I gira tot al voltant del Sol. La Terra gira així al voltant del nostre astre dibuixant una òrbita el·líptica durant 365 dies i 6 hores, és a dir, un any. Per tal de compensar aquestes sis hores, cada quatre anys afegim o llevem un dia al darrer mes del calendari romà, que és el febrer. Sis per quatre són vint-i-quatre, que és aquest dia 29 de febrer.

Aquest solstici d’estiu atura’t i sent que formes part d’aquest planeta.

L’origen de les estacions a la Terra va relacionada amb aquest moviment de translació i es deu a la inclinació de l’eix de rotació del planeta, que fa que la intensitat dels raigs solars sigui diferent al llarg de l’any. Així durant l’hivern boreal —el de l’hemisferi nord— és l’hemisferi sud el que queda més exposat al Sol. I al contrari, durant el nostre estiu l’hemisferi nord queda més exposat i a l’hemisferi sud es troben en hivern austral. D’aquesta manera, com si es tractés d’una composició de Vivaldi, cadascuna de les estacions comença amb una clau de sol en forma de solstici o equinocci.

Un solstici ‘sol estàtic’ —del llatí Sol i statum— és el moment en què un dels dos hemisferis es troba més orientat cap al Sol. Quan és l’hemisferi nord el que està més exposat als raigs solars, fet que sol passar vora el dia 21 de juny, parlem de solstici d’estiu. En canvi, quan és l’hemisferi sud el que està més exposat, normalment el 21 de desembre, aquí ens trobem en solstici d’hivern.

Un equinocci ‘igual nit’ —del llatí aequus nocte— es dona al moment en què el Sol es troba al mateix pla que l’equador, de manera que la durada del dia i la nit és la mateixa a tots els punts de la Terra. Això passa dues vegades, cap al 21 de març amb l’equinocci de primavera i el 22 de setembre amb el de tardor.

Hi ha qui no ha conegut el silenci de la mar després de la tempesta ni les agitades nits d’hivern quan bufa tramuntana.

Des de temps antics els equinoccis i els solsticis han estat l’origen de moltes de les festivitats del nostre calendari. Una prova que les antigues civilitzacions vivien plenament en contacte amb la natura i es regien pels seus cicles, com n’és el cas de les cerimònies religioses que se celebraven cada solstici d’hivern —austral— als Andes en honor al déu del Sol. O també les antigues festes paganes que se celebraven pel solstici d’estiu i que més tard el cristianisme faria coincidir —amb dos dies de retard— amb les festes de Sant Joan, que celebrem amb fogueres arreu dels Països Catalans.

No perdem aquestes tradicions ancestrals, essent conscients que celebrem els canvis d’estacions i els cicles que regeixen tots els elements naturals del nostre planeta. Enguany no ho podrem celebrar amb tota la lluentor perquè són temps difícils. Però si una cosa hem d’haver après d’aquesta pandèmia és que hem d’escoltar més que mai la natura. Aquest solstici gaudeix d’una posta de Sol, mira la Lluna, contempla les muntanyes o senzillament atura’t i sent que formes part d’aquest planeta.

equinocci, lluna, sant joan, sòl, solstici, terra,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>