Suggeriments d’estiu

En aquest article vos proposi uns suggeriments del tot personals —perfectament subjectius i gens exhaustius— per als dies massa calorosos d’estiu i per a fer cap altra cosa que no sigui llegir o escoltar música. Escriuré sobre música i poesia, ja que van lligades i que són de les coses que més m’agraden, però sobretot vull recordar i fer conèixer alguns dels artistes de Catalunya Nord. No són cap novetat, però sempre està bé conèixer el que ja tenim.

Començaré per Pere Figueres, cantautor imprescindible. No sé si és conegut com es mereix. És possible que alguns de vosaltres hàgiu sentit ja Desperta’t Rosselló, poema de Joan Amade (el poeta de Ceret, no pas el folklorista de Barcelona!) que va musicar i que obre el seu primer LP Pres d’aquest país soc (1977). Un cant singular pel seu lligam íntim, vital, amb la terra catalana. Un cant habitat, sentit i viscut. Escoltau una cançó a l’atzar, per exemple l’exaltat Credo vell i sempre nou, o l’elegíac Com toca la campana! (tots dos poemes de l’Amade), o sobre un to alegre i burleta El pare me va dir, el combatiu Reflexions, qualsevol cançó, i en quedareu convençuts.

Gran admirador de Pere Figueres, Gerard Jacquet és un altre cantautor del Rosselló, amb una influència més elèctrica, però tots dos beuen de la mateixa font. La cançó Al bar Marsella (lletra de Patrick Gifreu) és extraordinària. També és l’autor d’una de les balades més boniques, Cada cop que m’emborratxi. A principis d’any va penjar sobre la seua cadena de YouTube una versió de la cançó tradicional La trista matinada, preciosíssima. Tant Jacquet com Figueres coneixen molt bé el repertori de cançons tradicionals nord-catalanes, i llur treball en porta l’herència. En el cas de Jacquet queda evident amb els Goigs del Santíssim plàstic o Jeu a jau.

Diverses recomanacions per a aquest estiu.

En aquest sentit feu amb en Pascal Comelade (pronunciau comalada) el disc Pop songs del Rosselló, on versionen cançons del repertori tradicional a llur estil.

Del ban dels poetes us aconsellaria prou Joan Amade citat suara, ai las el seu recull de poesies catalanes L’Oliveda publicat l’any 1929 no fou mai tornat a publicar! Esperant que això passi sempre podeu llegir Josep-Sebastià Pons, el gran poeta d’Illa, del qual van publicar l’obra poètica completa l’any 2019. Mirau a la biblioteca o de segona mà si podeu trapar l’obra poètica de la seua germana, la Simona Gay, de la qual l’última edició és de l’any 1992.

Me’n deixi un munt, i jo mateix no ho conec tot, però tan sols volia despertar la curiositat cap a uns artistes de casa nostra que mereixen ser més coneguts.

Que tingueu un bon estiu!

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>