Té, te

La te és la vintena lletra de l’alfabet català i té un accent regalador. Te. És agraïda, la te. Li fa falta un diacrític quan es torna verb i obre la vocal quan infusiona. La te té aquestes coses.

La t és un dels sons oclusius que tenim en català: recordeu allò de petaca i bodega de quan anàveu a escola? Doncs això mateix: p, t, c, b, d, g i dos sons més que comparteixen pollencins i manacorins. Les consonants oclusives s’articulen amb un tancament total del pas de l’aire durant un instant, per això s’anomenen així. En el cas que ens pertoca, la t en català representa l’oclusiva alveolar sorda. No tots la fan així: els francesos la fan explotar i la dels indis és retroflexa, com si caragolessin la llengua. Au, té.

La t prové de la lletra Tâw, la darrera de l’alfabet semític oriental i de l’hebreu.

Com que és molt altruista, la t, regala sons. Més que regalar-los, els copia del que té al darrere. Tots som més afins amb uns que no pas amb altres, oi? Doncs la t és generosa però no amb tothom: copia les nasals i les líquides (recordeu l’article de la meva amiga H?) i les duplica. Es disfressa de la consonant que té a darrere. Així, les setmanes són semmanes, les cotnes connes, els batles bal·les i les espatlles espall·lles. Si troba ics forma dígrafs (despatx) i si troba ges també (metge). Quines coses, eh?

A vegades la t s’amaga i no vol sortir (quant) fins que no li marquem el gènere (quanta). Té vergonya i es torna muda (sant) i descarada quan s’ajunta (sant Eudald). Les nostres tes són més tímides que les de les perifèries, perquè a Ciutadella i a Elx diuen content i la primera t sona gairebé com la segona. I la darrera ja la sabeu: a casa nostra les tes venen quan no te les esperes i es posen al cort o visiten el bart. La te té aquestes coses.

oclusives,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>