«Tenia una pedra dins del cap»

La salut mental i les diferents discapacitats psíquiques sempre han estat un gran tabú per a la societat. Costen de comprendre i la gent tampoc fa cap esforç per acostar-s’hi i empatitzar-hi una mica. Una tasca que, directament, es deixa per als metges, per als psiquiatres i per a les famílies que amb tot l’amor del món tenen cura d’aquestes persones.

Ens pensem que en ple segle XXI hem evolucionat molt amb tot això, que som oberts i tolerants amb totes les diversitats funcionals. Però el fet és que tampoc hem canviat tant, i molt sovint recorrem als mateixos comportaments i errors que en segles anteriors.

Tot i que la salut mental encara sigui un tabú, el cert és que tenim mecanismes per poder-hi fer front, tant des del camp de la medicina com des de la psiquiatria i la psicologia. Però antigament, i sobretot a partir del segle XV cap endavant, les persones que patien algun tipus de malaltia mental no eren ben considerades. Se’ls practicava tota una sèrie d’experiments inhumans que tenien com a objectiu acabar amb el seu patiment, malgrat que el resultat fos l’efecte contrari.

Una de les pràctiques més recurrents en aquest camp va ser l’anomenada extracció de la pedra de la bogeria: una operació similar a una lobotomia, una extirpació que consistia en extreure una espècie de càlcul o pedra del cervell que, segons els científics i curanderos de l’època, era la font de tots els mals mentals.

Aquest experiment terrible es practicava freqüentment durant el Renaixement per a fer front als atacs d’epilèpsia, angoixa, ira, gelosia i trastorns psicològics com l’autisme, l’esquizofrènia o la bipolaritat, entre altres.

De seguida es va veure que tal pràctica no tenia ni cap ni peus, però la presència de la Inquisició —que utilitzava aquest mecanisme contra la suposada bruixeria— no permetia avançar èticament en aquest camp científic. A través de l’art, molts en varen poder fer les seves crítiques.

Una de les obres més conegudes entorn del tema és la pintura L’extracció de la pedra de la bogeria, d’El Bosco. Una peça carregada d’ironia amb detalls molt subtils. L’embut que porta al cap el suposat cirurgià i la flor de tulipa que neix del cap del pacient, en lloc de la pedra, ja ens fa sospitar que l’operació no es prenia seriosament.

L’extracció de la pedra de la bogeria, El Bosco (1505). © Museu Nacional del Prado (Madrid, Espanya).

Era habitual la representació d’aquesta escena a la pintura flamenca. La podem trobar, també, en una obra posterior de mitjan segle XVI. En aquest cas, els detalls de l’engany encara són més acusats. Es poden observar, fins i tot, les pedres extretes de diferents pacients, que pengen d’un cartell al mig de la plaça de la vila. Contrasta el riure maliciós de l’estafador cirurgià enfront del patiment del jove malalt.

El cirurgià o L’extracció de la pedra de la bogeria, Jan Sanders Van Hemessen, 1555. © Museu Nacional del Prado (Madrid, Espanya).

La incertesa i el desconeixement davant d’aquest tipus d’intervencions obligaven, molt sovint, que la gent hagués de triar sotmetre’s a l’operació abans de ser cremats a la foguera per bruixeria o possessió demoníaca. Era més ben vist ser un boig que no pas un endimoniat.

Els relats que ens expliquen aquestes pintures podrien aparèixer, perfectament, en un episodi de Crims de TV3. Tot plegat ens demostra que, de vegades, la realitat supera a la ficció.

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>