Teologia.com

Les religions contemplen la vida com un camí vers la felicitat completa. Un concepte abstracte que uns consideren un lloc on rendir culte etern, un paradís ple d’hurís ben disposades o en una fusió total i plena amb l’Univers. La religió majoritària actualment, tot i que requereix tenir fe en un Déu, tan informe i eteri com tots, que habita en un Olimp de corporacions transnacionals i organismes, ha convertit el concepte de felicitat en sinònim de satisfacció immediata. Aquella que desapareix quan s’han acomplert els desitjos.

El sentit de la vida, per a ells, consisteix en inventar-ne, la majoria inútils, que ells mateixos s’encarregaran de satisfer per a substituir-los per uns altres. Com la cristiana, també és un culte trinitari, només que en lloc del Fill, el Pare i l’Esperit Sant la formen l’economia, la ciència i la tecnologia com una sola entitat. Gràcies a aquesta unió, els temples han passat de ser grans edificis on es ven de tot a plataformes que duen els desitjos a casa.

Tot i que el nou culte s’ha establert a tot el món, des del racó de l’Àfrica més pobra on adquireixen samarretes del Barça fins a les millors joieries de Nova York, no deixa de ser tot plegat una altra mentida, una visió falsa de la realitat que es defensa augmentant significativament el nombre d’afectats per malalties mentals. Una religió basada en la utilitat i la competència com a úniques veritats.

Els pensaments molestos es fan fora, se’ls aparta. Es fa fora de les aules la filosofia i, com bé deia Aute, ara s’hi imparteix l’assignatura de com matar la intel·ligència. No té res a veure amb la felicitat ni amb la satisfacció plenes. Per exemple, imaginem un avi d’un poble dels Pics d’Europa entaulat amb fills, nores i nets, recordant com s’han fet grans i imaginant un futur en el qual ja no hi serà. Ara imaginem un altre avi, poderós, immensament ric, que viu en una gran habitació d’un hotel de luxe a Dubai esperant tot sol la mort que s’apropa. Demaneu-vos en quina de les dues pells us sentiríeu més satisfets. Jo no m’ho hauria de pensar gens.

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>