Tradicions i costums de Nadal

Ja tornem a ser un any més a les portes de Nadal. Tot i que les festes nadalenques s’han mantingut força intactes durant el pas dels anys, en aquesta ocasió m’agradaria fer unes quantes reflexions sobre petits costums que cada època ha adaptat a les seves peculiaritats i maneres de fer.

 

L’arbre de Nadal

Avui dia ja no és permès d’anar a tallar l’arbre de Nadal a la muntanya. En cas que en vulgueu comprar un caldrà que aneu a un lloc o especialitzat o fins i tot en fires, on tenen arbres de vivers especials per a mantenir viva aquesta tradició. Però no sempre ha estat així: contrasta el fet que ja fa uns anys era força comú d’anar a la muntanya i triar l’avet que ens enduríem a casa per a decorar i que ens acompanyaria durant les festes.

Era tan estilada, aquesta tradició, que fins i tot en algunes escoles —segur que alguns ho recordareu— la mestra deixava una estona lliure a un grupet d’alumnes i els animava perquè anessin a la muntanya a triar un arbre de Nadal per a decorar la classe. Imagineu-vos, avui dia, que uns menors en hores lectives vagin sols a la muntanya a tallar un arbre… Seria del tot impensable!

Carta escolar sobre Nadal. Escrit l’any 1951 per Concepció Picas Sellas, nascuda l’any 1938

El pessebre

Aquesta és una tradició que cada família segurament ha anat mantenint i adaptant al llarg del temps. Això no obstant, si fem memòria recordarem que antigament era molt comú d’anar a visitar els betlems de les cases particulars o dels edificis municipals o comarcals, que aquests dies obrien les portes als que volien veure la seva creació. Ara per ara són molts els qui encara mantenen l’art del pessebre, però sol ser més comú el fet d’exposar-lo en sales municipals o bé compartir el nostre amb un vídeo o fotografia a les xarxes socials.

 

El tió

L’essència del tió no s’ha perduda, tot i que sí que s’ha anat oblidant la part més religiosa d’aquesta tradició. Els qui ja som una mica granats segur que ens recordarem de petits esperant que el tió cagués mentre resàvem. Havíem après que, per tal que cagués bé, els més petits ens havíem d’apartar una estona del tió i resar alguna pregària, fins que els més grans ens avisessin que ja se sentia pudor. Era llavors quan ja podíem picar el tió —sovint com marca el costum— tapat amb una manta, i veure quins regals ens havia dut.

Avui la tradició s’ha mantinguda, i encara que en moltes llars s’ha oblidat l’aspecte de resar actualment s’acostuma a cantar una cançó, dir un poema o senzillament esperar que el tió cagui. Ara la mainada també pot veure vídeos on fins i tot s’ha enxampat el tió menjant. I és que els nous dispositius electrònics ens han permès de veure coses que en la nostra infantesa eren inimaginables.

 

La missa del gall o les matines

Aquesta missa, celebrada el 24 de desembre a mitjanit, diu la tradició que s’anomena d’aquesta manera perquè fou un gall el primer a veure néixer Jesús i comunicar-ho a tothom. De fet, s’explica que antigament s’iniciava la missa amb el cant d’un gall. Doncs bé: tot i que es continua celebrant, abans es tractava d’una efemèride per a tota la família i era el punt de trobada de moltes persones.

Ara per ara la missa és regentada per gent que ha sabut mantenir el costum, però cal reconèixer que hi ha poc jovent que continua preservant la tradició. Expliquen els més veterans que en aquell temps, un cop tornaven cap a casa després de la missa del gall, els que podien acostumaven a menjar d’un tros de coca o d’un tros de pa acompanyat amb allioli de codony.

Els nens de Ripoll poden dipositar les cartes als Reis a la plaça de l’Ajuntament

Les cavalcades de Reis

Aquesta és una altra tradició mantinguda des de finals del segle XIX i principis del XX. En primer lloc cal reconèixer l’originalitat de cada poble d’adaptar la rua al seu estil i característiques. Tot i que la cavalcada tradicional s’ha anat adequant als nous temps, un dels elements en què ens solem fixar és en els bonics i originals fanalets que encara duen els nens quan van a esperar Ses Majestats.

Antigament ja s’usava el fet de portar fanalets, que solien estar fets de paper. A dins s’hi posava una candela que era la font que donava llum. Tot i això, molts d’aquests fanalets acabaven cremats al llarg de la nit i suposava un bon disgust per a alguna criatura, per això avui dia acostumen a il·luminar-se amb una bombeta.

Les carrosses de les cavalcades són molt populars a la nostra comarca. © Albert Clotet

Un altre element força curiós i molt típic eren les torxes d’espígol, també anomenades torxes de vermellor. Cal destacar la seva olor tan agradable que impregnava els carrers de la vila.

Pel que fa els animals que acompanyaven les cavalcades, els nens també guarnien els balcons amb espigues de blat de moro per tal que les bèsties poguessin menjar al llarg de la nit.

Els més grans expliquen que ja en aquella època, quan eren infants, s’instal·lava un espai on podien anar a deixar les cartes reials durant les festes. Per sort aquesta tradició s’ha preservada i encara ara en moltes poblacions, com per exemple Ripoll, en conserven de molt boniques.

Així doncs, les festes de Nadal són plenes de tradicions i costums dels quals cada any ens agrada gaudir-ne, i cada època els ha anat adaptant a les seves peculiaritats i necessitats. Enguany segurament també haurem d’adaptar molts d’aquests costums, però hem d’intentar que sigui un any amb unes festes una mica diferents i que al mateix temps siguin bones per a tots. Molt bon Nadal i molt bon any 2021!

cavalcades, costums, festes, matines, nadal, reis, tió, tradicions,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>