Tram del GR-1: de les Llosses a Ripoll passant per Vallespirans i el Remei

Fitxa tècnica

Municipis: les Llosses i Ripoll (el Ripollès)

Sortida: el Cremat (km 183,6 de la C-26, al trencant de Sovelles)

Arribada: urbanització de la Torre, al barri de la carretera de Barcelona de Ripoll

Durada aproximada: de 3 hores a 3 hores i mitja

Dificultat: baixa (molt poca pujada i bona senyalització)

La penya del Roquer és ben visible des de la carretera. Amb una fortalesa ja documentada l’any 1242, depenia del castell de la Guàrdia i assegurava la defensa de la vall de les Llosses
La penya del Roquer és ben visible des de la carretera. Amb una fortalesa ja documentada l’any 1242, depenia del castell de la Guàrdia i assegurava la defensa de la vall de les Llosses

L’excursió transcorre pel Baix Ripollès bo i seguint els darrers 9,5 quilòmetres del tram Alpens-Ripoll del GR1, el sender de gran recorregut que travessa el Prepirineu català i que continua fins a Galícia. La senyalització blanca i vermella està reforçada també per la groga d’Itinerànnia. La major part del camí passa per pistes amb molt poc pendent, i per tant, és una ruta fàcil de fer.

Sortim del restaurant el Cremat al peu de la carretera de Les Llosses (C-26). Seguim uns cent metres aquesta carretera en direcció a Ripoll fins a creuar el pont del Cremat. Prenem el trencant a l’esquerra que puja a Sabatés. A davant, a l’altra banda de la vall, anem veient la imponent penya del Roquer. De seguida arribem al Casal de Sabatés i deixem la carretera, pel revolt a la dreta, tot seguint un corriol que passa entre pins per sobre de la carretera C-26 i per sota de torres de mitja tensió. Quan arribem a una petita torrentera que quan plou molt hi baixa aigua, enfilem uns trenta metres, molt drets. Girem a la dreta i el corriol segueix planer fins a la part posterior de la casa de Bosacs des d’on acomiadem la vista més nord de la penya del Roquer.

El casal de Sabatés és una de les primeres cases de pagès que observem tot iniciant la ruta
El casal de Sabatés és una de les primeres cases de pagès que observem tot iniciant la ruta

Seguim uns metres per la carretera que puja a la casa i entrem a la carretera emporlanada que puja a Vallespirans. Tirem a l’esquerra amunt, uns set-cents metres, acompanyants de la fressa de l’aigua del torrent de la Font del Perer fins a un revolt. Aquí el camí marxa a la dreta, enfilant entre avellaners fins a travessar, per una antiga passera de fusta, el rec. Anem pujant per un tram ple de matarrades de boixos marins que a l’hivern tenen les boles vermelles.

El galzeran o cirerer de Betlem és un petit arbust que es caracteritza per les seves tiges transformades en fulles amb els seus fruits vermells al centre. També rep el nom de boix marí, brusc, rusc o llorer bord.

De seguida, arribem a les envistes de camps de pastura i prats. A la nostra dreta són els quintans de la casa de Maideu. Travessada la carretera de formigó que hi porta, en seguim una de terra força herbada que per sobre, a l’esquerra, hi ha les cabanyes i la casa —avui deshabitada— del Coll; i més a la dreta, Sobirana, pintada de groc. A la cruïlla de carreteres hi ha el pal R-175 situat a la Creu del coll de Sant Esteve de Vallespirans.

Aquí us proposem de deixar una estona el GR-1 i pujar a l’església. Podem fer-ho de manera circular, que no és pas més de mig quilòmetre, tot pujant per un ròssec empinat entre els pins que ens porta al peu del cementiri just davant de l’edifici amb campanar situats al turó. Tot i que l’edifici religiós fou inicialment romànic, al segle XVIII s’hi feren modificacions substancials i l’absis fou emplaçat per un presbiteri rectangular amb una nova porta el 1759.

L’església de Sant Esteve de Vallespirans és un edifici amb elements romànics i barrocs construït al segle XII i molt reformat al segle XVIII
L’església de Sant Esteve de Vallespirans és un edifici amb elements romànics i barrocs construït al segle XII i molt reformat al segle XVIII

Més al sud hi ha una creu de terme i al costat la gran rectoria. La baixada al coll la podem fer per la carretera que fa més volta però és de bon caminar perquè està en molt bon estat.

Continuem aleshores el GR-1 direcció Ripoll. Baixem per un tram ample i amb un fort pendent fins a encalçar una carretera de terra que per la solana segueix, primer, entre prats; i després, entre pins. La carretera continua planera i comença a baixar a partir de la gran casa de Vallespirans.

Entrem en el bosc de pins que ens mena a l’entorn dels gorgs i les basses dels Molins de Vilardell. Primer passem per la casa de Carnalets des d’on ja veiem la muntanya del Catllar i la imponent casa del Mir. Tot d’una, mentre sentim els renous de l’aigua, ens acostem a la riera de Vilardell, tot deixant al costat, abans de creuar-la, les restes de l’antiga resclosa del molí.

El mas el Mir és la imponent masia que ens trobem venint dels Molins de Vilardell. Els primers registres històrics d’aquesta casa daten del 1366

Seguim uns 1200 metres per la pineda i arribem als quintans de la gran masia del Mir, avui convertida en allotjament rural. Continuem per la carretera, ara ja emporlanada, tot passant per més prats. Al cap de poca estona passem pel costat d’una altra gran masia amb una ermita, el Puig dels Brucs, i entrem a la urbanització del Remei i els Brucs coronada per la muntanya del Catllar, amb la torre de telecomunicacions al cim.

En el revolt on s’indica el Remei, agafem la carretera que uns sis-cents metres més endavant ens duu a tocar l’ermita, molt popular per la gent de Ripoll. Si us interessa saber la història d’aquesta ermita podeu consultar l’article d’Agustí Dalmau en aquest enllaç.

Actualment, la capella del Remei presenta un bon estat de conservació
La capella del Remei de Dalt

Continuem la carretera fins a la roca morta, i un cop ja tenim Sant Bartomeu al davant i les cases de la vila de Ripoll al fons, tirem per la pista que baixa els carrers urbanitzats de la zona de la Torre. Després d’uns carrers d’un pendent ben fort, travessem per baix el desviament de la N-152 amb un grafit espectacular d’homenatge a l’artista ripollès Eudald Alabau.

Ja som al carrer de Concepció Ducloux, al barri de la carretera de Barcelona. Aquest mateix carrer ens porta cap a la zona de la devesa del Pla, amb el Ter que la voreja, on hi ha la passera de Santiago Calatrava i l’Estació Nova, on acabem l’excursió.

el mir, les llosses, penya del roquer, remei, ripoll, sabatés, sant esteve de vallespirans,
Publicat el

Comentaris

  • EUDALD ALABAU SELVA diu:

    Hola: EN TEMPS DE CONFINAMENTS MUNICIPALS I COMARCALS ESTIC CAMINANT PEL RIPOLLÈS AMB LA MEVA DONA, ESTIRANT LES CAMES, CREMANT ELS TURRONS DE NADAL. ESTEM DESCOBRINT EL SENDER GR1, DE RIPOLL CAP A SANT JOAN DE LES ABADESSES I PER LES LLOSSES. Soc Eudald Alabau de Ripoll, i m’ha fet molta il·lusió llegir al final d’aquest text, que s’esmenta el mural que el meu amic Oriol Arumí va pintar de manera extraordinària, amb el meu rostre. Salut!

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>