Un cant per la pau

Pam! Pam! Bum! Pum! El cel s’omple d’ocells d’acer que llancen míssils de foc contra la població. I tancs, tancs, tancs i més tancs que avancen per a matar. Els vehicles que representen la derrota com a espècie humana. Quin fàstic! Què fem? Que n’és, de fàcil, destrossar vides i acabar amb pobles sencers. I si ens ho proposem, podem destrossar tot el planeta amb unes quantes bombes nuclears.

Clap, clap, clap! Encara vol que l’aplaudim, el dictador, banyat entre banderes. Els sembla bonic el que fan? Una sola persona no causa tot aquest mal. Com han estat capaços de mobilitzar tant d’odi per a anar a fer tant de mal?

M’enfurisma i m’entristeix de veure com els humans podem causar tant de dolor. El passat 24 de febrer a molts de nosaltres se’ns va trencar el cor en veure que una nova guerra començava a Europa. No tinc paraules per a descriure tant d’horror, però és l’únic que ens romanen, les paraules. No podem restar muts davant del terror i hem d’aprofitar l’oportunitat d’expressar-nos ni que sigui per a donar veu a tota la gent a la qual s’ha negat aquest dret.

Ens cal fer una reflexió profunda com a espècie per demanar-nos qui som i qui volem ser. Quantes morts més hem de veure per saber que ha mort massa gent?

Ens cal fer una reflexió profunda com a espècie per demanar-nos qui som i qui volem ser. Quantes morts més hem de veure per saber que ha mort massa gent? Volem ser l’espècie destructiva que hem demostrat que podem ser o donarem una oportunitat a la pau? All we are saying is give peace a chance.

En el més profund de les persones es troba la pau i l’amor. Hem d’anar així a fer brollar aquest amor que tots portem dins nostre i estendre’l als quatre vents. La guerra només causa més guerra, però l’amor causa més amor. Podem aconseguir que l’amor guanyi la guerra. I l’únic camí que tenim per a fer-ho és el de la compassió. Necessitem educar per l’amor i la pau, per la resolució dels conflictes de forma pacífica, per saber escoltar els altres, dialogar i arribar a acords.

Sempre he pensat que els dictadors són les persones més infelices d’aquest planeta, i per això em fan una gran pena. Convertir la ràbia i l’odi en compassió esdevé una qüestió fonamental per al futur de la nostra espècie. Per a evitar que es creïn més dictadors.

Saber posar-nos al lloc dels altres requereix un aprenentatge. N’hem d’aprendre tots i alhora ensenyar-ho a tothom. Hem de sentir pena per la gent que pateix i envers les persones que tenen defectes. Això inclou els dictadors com Putin. Algú realment creu que és feliç? Jo sempre he pensat que els dictadors són les persones més infelices d’aquest planeta, i per això em fan una gran pena. Penso que són persones que no han estat estimades i que canalitzen de forma errònia la seva infelicitat en odi. Per això convertir la ràbia i l’odi en compassió esdevé una qüestió fonamental per al futur de la nostra espècie. Per evitar que es creïn més dictadors. Tothom vol ser feliç i viure en pau.

«Hem vist la por ser llei per a tots. Hem vist la sang que sols fa sang ser llei del món. No! Jo dic no! Diguem no! Nosaltres no som d’eixe món!», cantava Raimon per primera vegada fa més de cinquanta anys. Recuperem tots els cants de pau i de llibertat i cantem-los junts per al poble ucraïnès i per a tots els pobles de la Terra que viuen en conflictes. Hem d’aconseguir que cap persona d’aquest planeta concebi la guerra com una opció vàlida i que neixi la llavor de pau que tots portem dins. Hevenu shalom alechem. Sigui la pau en vosaltres.

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>