Utilitzeu el món digital o el món digital us utilitza a vosaltres?

En l’article passat vam veure que la manera com fem servir les xarxes socials tenen a veure en gran part amb la nostra autoestima i l’impacte que hi tenen. Com a conclusió, dues idees:

Molt sovint passa que projectem en aquests espais moltes de les nostres mancances i necessitats que no som conscients. La manera saludable implica no cercar l’aprovació dels nostres contactes ni tenir la necessitat que aquests sàpiguen el que fem en cada moment. Això implica, directament, tenir una bona autoestima.

En aquest darrer girarem el focus: ara es tracta de com el món digital influeix en la nostra conducta i com impacta en la nostra privadesa.

Si internet ho sap tot de nosaltres és perquè li donem tota la nostra informació. Si abans les nostres mares eren les que millor ens coneixien, ara són Google i les xarxes socials. I si Facebook pogués conèixer-nos millor que els nostres éssers estimats? En una investigació van determinar el nombre de m’agrada que necessita la intel·ligència artificial per a conèixer millor les preferències individuals dels voluntaris avaluats que les persones següents:

  • Col·legues de treball: 10 m’agrada.
  • Amics: 70 m’agrada.
  • Pares o germans: 150 m’agrada.
  • Parella: 300 m’agrada.

En aquest sentit, amb 300 m’agrada els algorismes (els mateixos que utilitza Facebook) són capaços de conèixer-nos tant o més que la nostra pròpia parella, tal com recull l’estudi.

Es fa inquietant de pensar el que podria arribar a aconseguir la intel·ligència artificial si a un grapat de m’agrada a Facebook s’afegissin comentaris, comparticions, tweets i historials de cerques. El coneixement que tenen Google i Facebook de les nostres dades de comportament, consum, personalitat o contacte el fan servir per a donar una experiència més personalitzada i crear nous productes més adaptats, cosa prou raonable. També per a esdevenir els principals proveïdors d’informació de la indústria publicitària. Quan els continguts es comencen a adaptar a les tendències i preferències de qui es dirigeixen (servei o producte envers el consumidor), aleshores ja comencem a entrar en un camp de grisos foscos.

Inquieta pensar què podria arribar a aconseguir la intel·ligència artificial si a un grapat de m’agrada a Facebook s’afegissin comentaris, comparticions, tweets i historials de cerques.

Aquí ja comencen els continguts dirigits: els algorismes controlaran tot el que veiem a internet. Limitaran i/o coartaran la nostra llibertat de triar, però el pitjor ja no és ni això —amb totes les conseqüències que comporta— ni que influenciïn la nostra decisió de compra: el que és realment greu és que tota aquesta informació la poden utilitzar per manipular la nostra conducta. No parlo d’un fet conspiranoic, sinó que és una qüestió simple i en darrera instància econòmica. La segona qüestió és: com ho fan?

Imagineu que aquest contingut dirigit (la informació adaptada dels continguts a les tendències i preferències de qui va dirigit) el fem servir per a presentar aquella informació o aquelles notícies (nosaltres com a públic objectiu) que cerquem per a reforçar la informació que confirma les pròpies creences o hipòtesis. Això crea una falsa sensació de certesa, de control, de bombolla de realitat. Alimentarem el vostre biaix de confirmació, un tipus de biaix cognitiu que tenim les persones amb tendència a afavorir, cercar, interpretar i recordar la informació que confirma les pròpies creences o hipòtesis, donant desproporcionadament menys consideració a possibles alternatives.

Ara m’interessa fixar la vostra atenció el màxim temps possible i que prengueu la decisió o acció a la direcció per la qual em paguen. Sé que per aquesta raó el més potent per això és l’emoció de la ira —es fan servir logaritmes de la ira, això és el que se’n diu contingut de la ira—: l’enuig ajuda a mantenir l’atenció més temps i empeny a prendre la decisió i l’acció. Quan es tracta de difondre informació, la ira és més potent que altres emocions. Un cop aconseguida la decisió, opinió facilitadora o acció —ja sigui un vot en un sentit, un estat d’opinió, legislar en algun assumpte d’interès, etc.—, objectiu aconseguit.

Imagineu què pot suposar això per a la democràcia, per a una societat. De fet, ja ha passat: Brexit, Trump, l’extrema dreta… Aquestes tècniques són rendibles per a qui cobra d’aquest tipus d’activitat (tecnològiques, assessors de comunicació política…) però per a les societats el preu són la polarització i els extremismes.

En definitiva, quan fem servir el món digital fem que serveixi com a eina i vigilem que no ens converteixin en un producte del qual algú tingui una rendibilitat. Som molt fàcils de manipular i d’arribar a creure allò que estiguem disposats a creure per molt escabellat o inversemblant que sigui.

Tot plegat passa per ser conscient de la informació personal que donem i de contrastar la informació que pugui arribar més enllà de la nostra tendència d’escoltar allò que volem sentir.

Per a acabar, deixeu que us expliqui un conte sobre les dues coses que ens fan moure i que ens empobreixen com a persones.

 

Els dos esclaus

Heus aquí que el sultà cavalcava pels carrers d’Istanbul, envoltat de cortesans i soldats. Tots els habitants de la ciutat havien sortit de casa seva per a veure’l. En passar, tothom li feia una reverència. Tots menys un dervix esparracat.

El sultà va aturar la processó i va fer que portessin el dervix davant seu. Va exigir saber per què no s’havia inclinat com els altres.

El dervix va respondre:

–Que tota aquesta gent s’inclini davant vostre significa que tots ells anhelen el que vós teniu: diners, poder, posició social. Gràcies a Déu aquestes coses ja no signifiquen res per a mi. Així doncs, per què m’hauria d’inclinar davant vostre, si soc amo de dos esclaus que per a tu vós els vostres senyors?

La multitud va contenir la respiració i el sultà es va posar blanc de còlera.

–Què vols dir amb això?! Jo soc sultà indiscutible de totes aquestes terres, tot està sota els meus dominis i tots responen davant meu! —va cridar.

–Els meus dos esclaus, que per a vós són els senyors que dominen la vostra vida, són la ira i la cobdícia.

Adonant-se que el que havia sentit era cert, el sultà es va inclinar davant del dervix.

 

Us desitjo un bon Nadal i un bon any nou!

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>