Veritats, mentides i patates fregides

Bon dia a tothom. Estem en un moment en què el postureig s’entén com a presentar una aparença d’un mateix que no es correspon amb la realitat. Fa molta planta a les xarxes socials, és un comportament força estès. És fàcil que projectem una imatge que en absolut es correspon amb el que som i quan algú ens critica, a sobre li etzibem ei, que no em coneixes!

Això denota que la societat va cap a un moment on la superficialitat i la banalitat ocupen el lloc que hauria d’ocupar l’esperit crític i l’autoconeixement. Maduresa envers buidor. I això té efectes en el nostre dia a dia, perquè quan no hi ha esperit crític, estem indefensos davant aquells que no volen que en tinguem.

Una manifestació d’aquest fenomen podria ser l’ús de la informació que es fa des d’alguns mitjans, fent públic un escàndol darrere l’altre probablement perquè l’afectat de torn, quan veu que li ha tocat el rebre, a correcuita cerca i publica el que ha fet un altre perquè es parli d’aquest i no d’ell. I piquem. Una vegada rere l’altra. I ens escandalitzem, sense fer gaire res més, però. I aquí és on rau el problema. Ni analitzem allò que ens diuen ni fem res més que escandalitzar-nos.

Posem-ne un exemple. Els beneficis laborals dels funcionaris del Parlament en els darrers anys de la seva vida laboral. Escandalós, sí. Ara, no més que les dietes que cobren els parlamentaris, o la precarietat que pateixen molts sectors econòmics, que amb prou feines, poden llogar un pis o independitzar-se dels seus pares abans no els surtin arrugues mentre els treballadors publiquen xifres de negoci que fan espaordir. I cap d’aquests fets és nou o inèdit. Tot això va apareixent periòdicament als mitjans de comunicació i la nostra reacció sempre és la mateixa. Davant del primer fet —o el segon— Twitter s’encén com un misto. Gairebé sembla que hi hagi persones disposades a fer una foguera al mig de la plaça del poble i cremar tot el cos de funcionaris en ple. Però moltes d’aquestes persones que s’indignen suporten condicions laborals lamentables i això no sembla ser motiu ni per a encendre una espelmeta. Ni tan sols ens plantegem deixar de comprar a qui ens maltracta. I si el sector fa vaga, critiquem qui en fa i treballem a porta tancada.

Tot això és tan antic com el món. Ja ho diu el saber popular: pa i circ. Vegem algunes mentides i alguna veritat, va.

Dir que les empreses ens donen feina és mentida.

Anem per feina. La primera mentida d’avui és que les empreses ens donen feina. El de prestació de treball és un contracte entre dues parts, on les dues assumeixen obligacions molt concretes i reben una contraprestació també molt concreta. Ningú no dona res a canvi de res. I solament perquè les parts en aquest contracte parteixen de posicions molt desequilibrades, el legislador intervé en aquest contracte i li posa límits. Per tant, no us donen feina. Quan una empresa us contracta s’estableix un vincle contractual entre vosaltres i l’empresa de torn i totes dues parts heu de complir els termes del contracte i els que imposa la llei.

Això ens porta a la segona mentida d’avui, que no és altra que l’afirmació que estem ben protegits pel dret del treball. Fixeu-vos. Si deveu diners a algú o algú us en deu, en termes generals, teniu un termini de cinc anys per a reclamar judicialment aquests diners, deu si viviu a Catalunya. Ara bé. Si l’empresa per la que treballeu no us paga, només teniu un any per a fer-ho.

Si us acomiaden i aquest acomiadament no es basa en cap causa justa, teniu un termini de només vint dies per reclamar i si no ho feu, en perdeu el dret. Ningú no ho revisarà d’ofici. I el mateix en moltes situacions habituals en l’àmbit laboral.

Una mentida és dir que estem ben protegits pel dret laboral.

La defensa dels vostres interessos requereix la vostra acció. I ràpid.

La recent reforma laboral no ha canviat res d’això. Si res no canvia, elimina els contractes per obra o servei determinat, els més estesos i els més mal utilitzats. Però no incrementa les indemnitzacions per acomiadament improcedent. Ni canvia el fet que sigui l’empresa la que triï entre readmissió i pagament de la indemnització. Per tant, la nova llei no elimina el que fa que l’acomiadament, en la pràctica, sigui lliure (que no vol dir gratuït) al nostre ordenament. Qualsevol empresa us pot acomiadar si posa a la vostra disposició l’import que correspon a l’acomiadament improcedent i no conculca els vostres drets fonamentals, tal com els recull la Constitució. I no oblideu que entre aquests drets fonamentals no hi ha ni el dret laboral ni el dret d’un habitatge digne.

Per tant, quan comencen a sortir notícies sobre les condicions laborals de funcionaris i parlamentaris i ens escandalitzem, no oblidem escandalitzar-nos també per les coses que ens afecten directament. I si de pas fem alguna cosa per a solucionar les dues coses, doncs mira, potser canviem alguna cosa.

Ara una veritat. Les cooperatives són una de les formes en que el legislador ha volgut que les persones humils ostentin la propietat dels mitjans de producció.
L’economia de proximitat requereix d’una gestió de proximitat i si aquesta es basa en criteris de democràcia i justícia social, doncs potser millor, no?

Això és el que aporta el cooperativisme a la nostra comunitat. Proximitat, perquè la propietat de l’empresa rau en les persones que hi treballen. Justícia social, perquè les cooperatives posen el bé comú pel damunt dels interessos particulars. Les cooperatives cerquen la prosperitat individual dins un entorn pròsper, perquè la millor manera de que el meu negoci prosperi és que les persones que hi venen a comprar, és a dir, les persones que tinc més a prop, tinguin diners per gastar. Les cooperatives cerquen sostenibilitat, perquè si esgotem els recursos no n’hi haurà per a ningú. Ni per a tu ni per a mi.

Per tant, podem escandalitzar-nos des del nostre sofà per les fabuloses condicions laborals d’alguns funcionaris i polítics, podem triar qui votem amb això al cap la propera vegada que hi hagi eleccions. Però podem triar cada dia a qui comprem. Mirar si qui ens ven qualsevol cosa tracta la seva plantilla amb respecte —ho veurem molt fàcilment, els treballadors contents treballen amb alegria—.

I podem fer empresa utilitzant fórmules que mirin pel bé comú i no solament per l’individual. Podem fer cooperativa!

Ah, i les patates fregides les podeu venir a fer a la QP, que ja obrim!

Au, dixit.

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>