Vides no viscudes

Com hauria de ser la infància d’un nen? Sembla una resposta fàcil, oi? En moltes d’ocasions aquesta etapa és vulnerada pels adults del seu entorn, un entorn de confiança en el qual l’infant necessita acompanyament per a anar assolint les diferents etapes de creixement i desenvolupament. Les necessitats afectives fan que necessiti la protecció continuada dels seus referents.

Vides no viscudes. Si parlem de l’abús sexual infantil cal que esmentem que un de cada cinc —és a dir, una cinquena part d’un grup classe, les xifres diuen que entre el 15% i el 20 de la població— ha patit victimització sexual infantil.

La UFAM (la Unitat Funcional d’Abusos als Menors) de l’Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona fou la primera unitat del país dedicada a atendre menors menors víctimes d’abús sexual infantil. Des de l’any 1995, els professionals de la UFAM atenen nens menors de 18 anys. L’objectiu és ajudar-los a superar aquesta experiència traumàtica, així com tractar les possibles seqüeles que en puguin derivar.

La finalitat d’aquesta unitat multidisciplinària, vinculada al Servei de Pediatria, Salut Mental i Treball Social, és donar resposta mèdica i psicosocial especialitzada als menors. La UFAM també atén adolescents que han abusat d’altres menors.

Cal entendre que l’abús no és exclusivament la violació, sinó que hem de ser coneixedors i conscients d’altres tipus d’abusos que poden o no implicar contacte físic directe: tocaments al menor, exposició a veure pornografia, muntatges de fotografies utilitzant imatges de menors, ciberassetjament, etc. Tal vegada, si coneixem aquesta realitat podrem entendre’n millor la seva vulnerabilitat.

Imagineu-vos la classe dels vostres fills o nebots i penseu que un de cada cinc nens pateix victimització sexual infantil
Imagineu-vos la classe dels vostres fills o nebots i penseu que un de cada cinc nens pateix victimització sexual infantil

Un factor de risc específic, que apareix en els menors que han patit abús, són les carències emocionals. Les criatures cerquen rebre aquesta protecció i són més vulnerables, perquè en aquesta etapa el nen necessita l’acompanyament de l’adult i el fet de no rebre resposta emocional dels seus referents fa que hi hagi una recerca emocional que el fa més vulnerable, exposant-lo així a l’agressor.

Entre el 80% i el 90 de l’abús sexual es dona a nivell intrafamiliar, ço és, en l’entorn de confiança del menor. És per aquest motiu que tant els adults que actuen de manera protectora com el nen confien en la l’agressor, que de manera gradual els ha anat manipulant tot guanyant-se la seva confiança, mostrant-se amable, afectiu, responsable, atent a les necessitats de l’infant, etc. Això fa que sigui molt i molt difícil detectar les situacions de risc, cosa que exposen el menor a una major vulnerabilitat.

L’abusador fa servir estratègies que el permeten enganyar el menor. És un procés que té diferents etapes: guanyar-se la confiança del nen a través del joc, amb regals o amb paraules i situacions innòcues al principi que li aporten una sensació de benestar, com respondre a les seves necessitats físiques, emocionals, etc. Rebre aquesta atenció que els fa sentir especials, i això, en un entorn en què altres adults també hi confien i es mostren propers amb l’abusador, fa que sigui una situació molt confosa per als menors. Abans d’arribar a cometre l’abús com a tal, l’adult va temptejant fins on pot arribar i aquesta acció es perpetua en el temps.

El menor està desprotegit, ja no només per l’edat que té en el moment de l’abús, sinó també per la relació que té amb l’agressor, ja sigui de parentiu o de confiança. Això dificulta molt més que els infants cerquin ajuda. Les investigacions diuen que només el 10% dels menors, que han patit abús sexual infantil, aconseguiran explicar-ho en el moment que ho pateixen. Aproximadament un 60% dels abusats no ho dirà mai. El 90% dels qui ho aconsegueixen revelar, ho faran en la maduresa.

 

Hem de tenir en compte que el nen que ha patit una agressió o un abús sexual no entén el que li passa, no té les eines i està totalment desprotegit.

L'abusador fa servir estratègies diverses per a enganyar el menor
L’abusador fa servir estratègies diverses per a enganyar el menor

El nen ha de deixar de viure l’etapa que li correspon. La infància fa desenvolupar en el nen eines i estratègies per a convertir-se en un supervivent, crea una vida paral·lela i amaga el dolor. Els fets de cada dia trenquen una part interna que només sent el menor i que la resta no podem veure.

Els menors que han patit victimització sexual durant la infància se senten responsables d’allò que els ha passat i viuen la situació amb molta culpabilitat, por i vergonya. Això els impedeix de trencar el silenci i poder cercar ajuda.

Hi ha tres factors que cal tenir en compte. El primer és la por: la por de la venjança, de trencar la unitat familiar, la por de ser rebutjat, la por que no el creguin, la por de les amenaces, la por de no poder entendre la situació que viu, la coacció i asimetria de poder que exerceixen contra ell… El segon és la culpa, que apareix per diferents motius: la baixa autoestima, pel fet de no poder-ho evitar… El fet de creure que hi ha participat de manera activa pot fer que el nen cregui que s’ho mereix, i fins i tot, que ho hagi provocat. El darrer factor és la vergonya: la vergonya de ser jutjat pels altres, per l’entorn i la societat. La vergonya d’explicar-ho al cercle d’amistats i familiars per mor del secretisme, el tabú i els mites entorn a aquesta problemàtica social que fa que el silenci es perpetuï.

Tot i que no existeixen indicadors específics per a detectar situacions d’abusos sexuals en la infància, sí que podem observar senyals de malestar i canvis que cal indagar-ne l’origen. Per exemple:

  • Canvis de conducta i/o en l’alimentació, alteracions del son.
  • Malestar, mal de panxa, de cap.
  • Regressions en el desenvolupament infantil (tornar-se a fer pipí al llit, dormir amb el llum encès…).
  • Baix rendiment escolar, canvis emocionals, tristesa…
  • Conductes hipersexualitzades, que no corresponen amb l’edat del nen.
  • Conductes sexuals explícites.
  • Agressivitat.
  • Aïllament social. Rebuig implícit o explícit de veure alguna persona de l’entorn.
  • Abús cap a altres, menors.
Quan el nen pateix una agressió o un abús sexual, no entén què li passa, no té les eines per a entendre-ho i està totalment desprotegit
Quan el nen pateix una agressió o un abús sexual, no entén què li passa, no té les eines per a entendre-ho i està totalment desprotegit

Recordeu que per a una infància protegida cal fer feina des de la prevenció, empoderant els nens des de l’etapa fins a la infància.

  • Respecteu-li el no i el sí. Si manipulem el criteri de l’infant serà més fàcil que cedeixi davant dels desitjos d’adults més pròxims.
  • Cal que coneguin el seu cos. És important que identifiquin les seves parts íntimes i que n’aprenguin el nom, tal com es diuen, sense tabús ni vergonya.
  • Respecteu l’espai del menor. Cal que el nen pugui realitzar tasques de cura per si sol: rentar-se el cos o netejar-se el penis o la vulva. Això promou l’autoestima i l’autonomia dels menors. En aquelles cures que encara necessiten ajuda, fem-ho respectuosament: expliquem-los-les i demanem-los permís abans de començar.
  • Els infants han de reconèixer el seu espai íntim per tal que puguin identificar si en algun moment s’envaeix aquest espai. I, sobretot, que puguin cercar ajuda.
  • Hem de parlar de sexualitat, adequar el vocabulari a l’edat del menor i acompanyar-lo en el desenvolupament afectiu i sexual.
  • Cal crear espais de confiança, diàleg i escolta activa. Cal parlar del dia a dia, de les activitats que ha fet durant la jornada, essent-hi presents.

Els nostres infants necessiten acompanyament. Han de sentir-se estimats i escoltats. Tenim l’obligació de protegir-los, de parar atenció davant de possibles riscos. És molt important que tots participem activament en la criança respectuosa.

Cal que tots els agents socials, escoles i administracions rebin informació especialitzada per tal d’acompanyar, detectar i denunciar davant de qualsevol indici d’abús. L’adult ha de ser conscient i ha de tractar l’infant amb respecte des de la igualtat, sense abús de poder.

I si en lloc de parlar de xifres o de tants per cent imaginéssim la classe dels vostres fills o nebots? Anomeneu-los i visualitzeu-ne les cares. Ara torneu a llegir-ne les xifres. Un de cada cinc. Tenen noms i cognoms. Cal obrir els ulls, i posar-hi tots els sentits.

abús sexual, infància, violència,
Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>