Walt Disney i les princeses amb poders criogènics

La primavera la sang altera. L’arribada del bon temps de ben segur que ens durà de nou aquest refrany, un cop deixat enrere el popular març, marçot que tots sabem com acaba. Amb l’abril s’allarguen els dies, i amb l’increment de les temperatures moltes de les bestioles que estaven amagades als seus caus comencen a despertar-se del seu profund son i a posar fi al fred període de la hibernació.

Abans de seguir, permeteu-me fer un incís lingüístic. La hibernació és una paraula que potser ens sobta per la seva grafia amb b quan ho relacionem amb l’hivern, escrit amb el grafema v. Fent una mica de cerca etimològica ens adonarem que aquesta paraula és un llegat directe de la nostra llengua mare, amb origen en la paraula hibernus. Així, en la nostra llengua, distingim la paraula hibernar, que significa estar en hibernació, del mot hivernar, passar l’hivern en un indret. Subtileses de la llengua.

D’animals que hibernen en trobem un bon grapat. Alguns vertebrats de la nostra classe, homeoterms o popularment anomenats de sang calenta, com els esquirols o els ossos bruns dels Pirineus, que de forma natural mantenen la temperatura corporal, durant l’època més freda la disminueixen fins igualar-la gairebé amb la de l’entorn. Això no passa en la nostra espècie, i malauradament cada any ens hem de lamentar de la mort per hipotèrmia de diverses persones, sovint a causa de la pobresa energètica.

D’altra banda, els animals poiquiloterms o de sang freda, com els rèptils o els amfibis, que no tenen la capacitat de regular la seva temperatura, també realitzen un procés similar al de la hibernació. Dins d’aquest grup hi trobem rèptils com les tortugues de terra, que a les nostres terres són representades per dues espècies del gènere Testudo. O també amfibis, com el curiós cas d’una espècie de granota que habita a Alaska i al Canadà i que és capaç de sobreviure a temperatures extremadament baixes congelant el seu cos i deixant de bategar el cor. Un bon glaçó per posar a la beguda a l’espera del príncep blau.

En darrer lloc, un cas que encisa tots els biòlegs de bota com jo és els dels tardígrads, que també reben el nom afectiu d’ossets d’aigua. Aquests organismes pràcticament microscòpics, que habiten sobre les gotes d’aigua que cobreixen les molses, poden reviure després d’estar trenta anys congelats!

Tots aquests animals segueixen una estratègia enfocada a estalviar energia durant l’època més desfavorable, mitjançant la disminució del metabolisme i de la freqüència respiratòria. Un fet més lleuger és el que experimentem nosaltres mateixos quan dormim. Això em fa pensar en la popular història de la bella dorment. No sé si la bella princesa que es va punxar amb un fus d’una filosa es trobava sota un encanteri que induïa un estat d’hibernació, però del creador de la productora que anys més tard en faria un film de dibuixos animats, Walt Disney, en corria una llegenda urbana que deia que pocs minuts abans de la seva mort havia estat congelat per despertar-lo al cap d’uns quants anys.

Es diu que en un futur proper podrem fer com els ossets d’aigua i despertar anys més tard gràcies als avenços en tècniques de criopreservació. Potser Disney no anava mal encaminat, ja que al món del fred, no només hi ha prínceps que es congelen en forma de granotes, sinó que també hi trobem princeses amb poders criogènics. Només cal veure la princesa de Frozen.

La primavera, època de flors florides i d’arbres que desperten d’una llarga dormició. Borrons que rebroten i cavallers que duen roses. Amb la primavera pertot es tenyirà de roig que, damunt del groc dels llaços d’aquest país, durà de nou l’esperança per afrontar un període fosc com el que estem injustament patint. I amb les roses, també arriba l’època de descongelar els nostres cors, d’enamorar-se i de viure la vida. Visca el desglaç!

Publicat el

Comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>